Religiosa

Màrius Torres va intentar descriure com se sentia i fer saber el seu punt de vista mitjançant una poesia religiosa on manifestava les seves pors, però al mateix temps, les seves esperances. Aquesta, d’alguna manera, no era pròpiament religiosa en el sentit de mostrar a través de la poesia la fe a Déu, sinó que es tracta d’una religiositat més íntima, molt relacionada amb la mort i qüestionant què hi ha en el més enllà.

El fet que Màrius Torres enfoqui el punt de vista religiós de la seva poesia a la recerca del més enllà es deu, bàsicament, a la tradició familiar, respecte a les sessions d’espiritisme que ell havia vist de petit; per tant, d’una manera o altra amb la percepció d’afrontar la mort des del seu punt de vista. D’altra banda, com a malalt, Màrius Torres va passar una sèrie d’etapes pròpies de l’acceptació de la mort.

En un primer moment, es va mostrar al món i a si mateix com un metge que feia poesia. Malgrat això, la malaltia va anar avançant, fent que el jove poeta es resignés a ser “aquesta cosa absurda: un poeta líric”. D’alguna manera Màrius Torres va deixar de llegir llibres de medicina, com un fet d’acceptació, de la mort que l’assetjava .

Podem dir que el fet que Màrius sigui metge, implica que sigui també conscient del que li succeeix, que porta Màrius a un punt, on l’esperança és una cosa necessària per no caure anímicament. Per tant, des del punt en què accepta la mort, la comença a veure com una manera d’alliberar-se i d’esperança, fins i tot referint-se a un més enllà.

Alguns dels poemes de temàtica religiosa en l’obra de Màrius Torres on podem veure aquestes esperances són a Febrer, escrit l’any 1937; on el poeta mostra una actitud d’acceptació de la mort, a Pelegrins.