Trets estilístics de l'autor

Abans d’indagar en les característiques estilístiques de la seva poesia cal dir que utilitza una llengua normalitzada, ja que ja s’ha donat la normalització lingüística de Pompeu Fabra, fa ús d’un lèxic intemporal i a vegades de registre culte, fuig dels col·loquialismes, de la mateixa manera que ho fa amb els localismes.

Un altre aspecte cabdal és la gran varietat de formes mètriques, les quals destaquen en els seus poemes: el sonet, el sonet anglès, la tanka i l’estança. D’altra banda cal destacar que utilitza combinacions polimètriques irregulars, ja que sovint barreja els versos d’art menor i art major. El fet que al segle XX el concepte de mètrica entra en crisi afecta notablement en les irregularitats dels seus poemes, motiu pel qual trobem tanta varietat de formes mètriques i rima.