Amor

L’amor en la producció de Màrius Torres resulta un tema molt tractat i important per a ell a l’hora de crear els seus poemes. La gran intensitat sentimental que desprèn la seva obra poètica gira entorn a temes com la mort o el dolor físic i moral, però sobretot entorn l’amor. Destapa els seus sentiments amorosos cap a una dona que va significar una musa o ideal a l’hora d’escriure i crear els seus poemes.

La seva vida es va il·luminar quan va conèixer Mercè Figueras al sanatori de Puig d’Olena; aquest fet va provocar un parèntesi especial en la seva vida solitària que va omplir de sentit i esperança la manera de veure la realitat. Un parèntesi ple d’amor i felicitat de seguir viu però a la vegada, de por i angoixa perquè aquella experiència pogués acabar i no poder escapar de la mort.

Sentia la necessitat de compartir les emocions viscudes i els sentiments que brollaven en el seu interior i Mercè Figueras es va convertir en l’objecte de la seva inspiració poètica i a la qual van arrelats molts dels seus versos (Cançons a Mahalta). Ell sabia que el seu amor amb la Mercè, era un amor difícil ja que l’estat en el qual es trobaven no els permetia anar més enllà d’una bonica amistat i relació epistolar. Tot i així era un amor pur, que anava de l’ideal al desig, del desig a la amistat, però sobretot de l’amistat a un amor que tot i la força que desprenia mai no podria haver estat més que una relació d’amics.

“Doncs jo veig igual l’amor. És el mateix sentiment el que, amb diversa intensitat, em lliga a tot el que m’estimo. Ara bé, en cada cas, aquest únic amor pren una particular coloració. Al pare se l’estima amb respecte, al germà amb companyonia, a Déu amb esgarrifança, al fill se’l deu estimar amb orgull, a la dona se l’estima amb desig”.

Durant la seva estança en el sanatori s’escrivien cartes amb Mercè Figueres i fins i tot Màrius li escrivia poemes dedicats a ella, com per exemple els poemes de la sèrie Cançons a Mahalta. Com hem dit abans, Màrius contempla l’amor des d’òptiques diferents, per exemple a partir d’aquesta sèrie i el poema Lorelei podem veure dues maneres diferents de tractar el tema de l’amor.

Lorelei fa referència a la creació i la mort de l’amor passional, en canvi en la sèrie Cançons a Mahalta ens mostra la impossibilitat d’una relació d’amor, les diferents qualitats de la dama i la possibilitat de viure els dos junts una relació més fraternal. Els títols dels poemes ens aporten idees del tipus de dona a qui va dirigit el poema i el tipus d’amor que sent per cada una.

Lorelei, segons la procedència d’aquest nom, ens situa en un dualisme entre amor i mort; en canvi en la sèrie Cançons a Mahalta, el nom inventat de la dama (Mahalta) actua com el “senhal” (senyal), que a l’Edat Mitjana, els trobadors ho utilitzaven per transmetre un amor més pur i idealitzat. Per tant, en el tema de l’amor, Màrius deixava veure tots els sentiments guardats en el seu interior evadint-se de la realitat i recercant la felicitat a través de les cartes entre ell i la Mercè i a través de les confessions d’amor en els seus poemes.