Mort
La vida d’en Màrius Torres està condicionada per la seva condició d’home malalt, sense esperança, i això va suposar un efecte immediat en la intimitat de la seva poesia: l’enfrontament amb la presència obsessiva i constant de la mort. Podem dir que la mort és un tema molt present en la seva poesia, tot i que com hem dit anteriorment, és enfocat des de diferents visions, però sempre acceptant millor o pitjor la seva malaltia i l’estat espiritual que aquesta comporta.
Com tot, la mort també té un procés; és a dir, primerament quan informen a Màrius de la seva malaltia, ell ja sap que no se’n pot sortir, i al principi se sent abatut i confós sense saber com reaccionar fins que accepta el fet que la mort és inevitable i que és el que li ha tocat viure.
Una vegada ho accepta desitja morir el més ràpid possible, que la mort li arrabassi la vida ja que tem el fort dolor que li depara el futur fins que arribi la seva hora.
En el poema Dolç àngel de la mort el poeta invoca a la mort en un moment de desesperança, demanant als àngels que s’enduguin la seva ànima; en canvi en Arbor Mortis, presenta una reflexió afirmant que morir és un fet inevitable i ha d’acceptar-ho i esperar que la seva vida acabi.
També, però, en el poema Això és la joia el poeta fa una contraposició entre la vida i la mort, transmetent el missatge que més allà de la mort hi ha un camí, una nova vida; enfoca la mort des d’un punt de vista més aviat positiu.
D’altra banda, en la tanka del 1938, Rosa, el poeta acara la mort no amb resignació, sinó l’afronta des d’una mena de reflexió acceptant el fet de morir, però en la qual mostra que a vegades sent el temor de no ser capaç d’arribar a la mort amb suficient dignitat i coratge.
Com si et diguessis
mentre t'esfulla l'aire:
-Morir és tan fàcil!
I tot en mi contesta:
-Tan fàcil a una rosa!
En el fons del seu interior sent que el fet de morir és inevitable i que morir és ben fàcil; per això tem que la seva ànima no estigui preparada per acceptar aquest canvi en la seva vida.
D’altra banda podem relacionar el tema de la mort amb la música. Usualment, Màrius Torres utilitzava la música per expressar els seus estats d’ànim o per mostrar a través d’instruments musicals com és el llaüt, com li agradaria que fos la seva ànima (Que sigui la meva ànima). A vegades en alguns dels seus poemes com Que sigui la meva ànima, pot semblar abatut pel fet de morir i perquè la seva ànima no és sempre igual i tensa com a ell li agradaria, però en el fons ho accepta, ja que la seva condició no li permet aquest estat de serenitat i harmonia que pot tenir una persona sana i de bona salut.
En d’altres poemes, com per exemple Febrer, considera que és temps de morir, ja que la vida comença com ho fa la primavera i sent que és la seva hora.
Vol enfrontar-se amb la mort ja que no pot fer res per remeiar-la i desitja que la seva vida acabi com abans millor per no seguir amb el sofriment. Tot i així ell sap que tard o d’hora arribarà el seu moment i ha d’estar preparat per saber trobar-se en la situació.