Creació artística

“Si volgués resumir què m’han portat aquests quatre anys darrers, us diria que, d’una banda, l’afermament en la meva vocació, la consciència que jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric”.

Com hem dit anteriorment, aquestes són les paraules que va escriure Màrius Torres a Carles Riba pocs mesos abans de la seva mort, remarcant que el que realment és, és un poeta líric que expressa els seus sentiments i les seves emocions en tots i cada un dels seus poemes.

És el combat de Màrius Torres com a poeta líric, ja que el poeta s’expressa en el seu combat per la Bellesa. Màrius Torres considera que cada poema és un combat i el poeta només té una arma: el llenguatge; és a dir, el seu estil propi. Com més destresa tingui manegant la seva arma, com millor sàpiga utilitzar el llenguatge, el seu estil propi, més absoluta serà la seva victòria.

És per això que Torres vincula la poesia amb la vida emocional i moral del poeta i, després de remarcar la distinció entre obra d’art i document personal, assenyala la funció del treball amb la llengua per transformar la matèria primera en obra artística. Un dels aspectes més rellevants del combat de Màrius Torres com a poeta líric i que ell considerava fonamental és la consciència que ell tenia de la importància de la forma en el pas d’un document privat a una obra artística per al públic, al procés de transmutació dels “estats d’esperit autèntics” en obra artística.

Per això extreu els referents particulars del seu document personal (de l’experiència del dolor físic i moral, de l’enfrontament quotidià amb la possibilitat real, immediata i concreta de la mort, de les relacions afectives, de la recerca de respostes a interrogants sobre la condició humana) i insereix l’essència en unes formes de discurs líric acordades amb els temes tractats. Un altre aspecte important és el diàleg que estableix el poeta amb la tradició lírica, ja que Màrius Torres havia tingut accés a poetes de diferents èpoques i cultures a través de la lectura i la traducció de poetes francesos, portuguesos i anglesos, que li van permetre l’apropiació de models i l’aprenentatge de la llengua. El poeta líric va triar diversos aspectes d’aquests poetes, molts d’ells lírics, per a la seva creació artística.

De vegades, Torres ens mostra aquesta tria amb la incorporació de versos als seus poemes. Sota forma d’epígrafs, apareixen poetes de diferents èpoques, des dels trobadors medievals com Pere March fins a poetes contemporanis de l’autor com Joan Sales, i de diferents cultures, com la provençal, la catalana, l’espanyola, la francesa, la portuguesa, la italiana i l’anglesa. La varietat de la tria dels poetes lírics en els epígrafs mostra la gran vinculació del poeta amb unes idees culturals molt àmplies. Torres es decanta per l’estètica simbolista, especialment per Baudelaire, quan la tria del poeta afecta el procés d’escriptura de l’obra, el model del poema, la tria de discurs poètic i l’ús de recursos estilístics.

Màrius Torres com ja hem dit abans, utilitza el discurs indirecte en poemes com En el silenci obscur..., Abendlied o Presència, entre d’altres, en el qual la comunicació entre el poeta i el lector s’aconsegueix a partir d’una imatge o sèrie d’imatges que tenen un valor tan objectiu com subjectiu. La sinestèsia és un element del discurs indirecte que apareix en l’obra de Màrius Torres, per exemple, en els tres quartets finals de Lorelei.

Un recurs retòric del combat del poeta en el procés de creació de la seva obra és el fet que el jo poètic s’adreça a una entitat personificada, ja sigui la mort, la divinitat o un moment del dia. El sonet El combat dels poetes mostra les idees de Màrius Torres; presenta el tema de la lluita del poeta en l’acte de creació artística, apareix l’escriptura de poesia plantejada com un combat. El combat dels poetes exemplifica dos aspectes importants del discurs líric del poeta: l’estructura analògica com a eix central del poema i l’ús del llenguatge dels sentits en forma d’imatges.

El poeta presenta un joc d’analogies pel que fa al tractament del tema de la creació poètica: els poetes i els arquers, la corda i l’ànima, els projectils i els versos, entre d’altres.