Cívica
La poesia de caràcter patriòtic i cívic és una altra temàtica important en la poesia de Màrius Torres. Aquesta, però, es va tornar més significativa des del moment en què va esclatar la guerra civil a Espanya . El jove metge, ja ingressat al Sanatori de Puig d’Olena l’any 1936, parla de la voluntat de sobreviure com a membre més d’un poble.
Hem de dir que en els poemes d’aquesta temàtica trobem que Màrius passa del “jo” al “nosaltres”, referint-se a la nació d’ideals republicans que lluitaven contra el franquisme. El seu germà Víctor, va ser un dels integrants d’aquest exèrcit republicà, fet que va marcar profundament a Màrius, fent que la guerra l’influenciés ,així, més del que hauria de ser.
D’altra banda la seva família s’havia hagut d’exiliar de Lleida a França, per no córrer cap risc, com a conseqüència dels seus ideals republicans.
D’aquesta manera, Màrius Torres se sentí sol en veure que els seus éssers més estimats es veien afectats per la guerra, i que ell no podia fer-hi res. Al mateix temps, també se sentí derrotat, ja que veia com els pilars en els quals havia estat educat anaven caient lentament. Podem dir que Màrius Torres pel que fa a la poesia referent a la guerra civil parlava des de la vivència dels vençuts.
Alguns dels poemes més significatius que fan referència a aquesta temàtica són La galerna i el llamp i La ciutat llunyana. El primer ens parla de l’esperança d’un poble que ha estat destruït. El segon, en canvi, es mostra molt patriòtic amb la nació, amb la ciutat que l’ha vist créixer i amb el conjunt d’ideologies de la seva gent. Això ho veiem en el vers que diu "- Pàtria guarda’ns !- la terra no sabrà mai mentir..." On també s’observa la força del Nosaltres.