Biografia

Màrius Torres, fill de Humbert Torres i Maria Perenya, va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910 i, anys més tard, va tenir dos germans; Víctor i Núria. Fill d’una família benestant, des de petit, Màrius va ser un nen ben atès, cuidat i educat, tot i que va tenir problemes de salut.

Educació

Va ser educat en un ambient laic, tant a la llar com a l'escola, per tant no és estrany que a casa seva fossin habituals les sessions d'espiritisme, una activitat molt comuna entre la gent benestant de l'època per comunicar-se amb els desapareguts. Cal remarcar que el seu avi patern va ser un dels difusors de l’espiritisme a Catalunya. Avui en dia podem dir i entendre que a causa d'aquest fet el poeta veiés la mort com un canvi d'estat en la substància espiritual i no com la mort pròpiament dita.També cal dir que un altre pilar educatiu, inculcat per la seva família al llarg de la seva joventut i que marcaria també la seva vida més endavant, va ser el republicanisme.

Pel que fa als estudis, Màrius Torres va destacar com un gran estudiant entre els de la seva promoció, especialment en la universitat. D'aquesta manera, un cop va acabar els estudis de batxillerat a l’Institut de Lleida, es va traslladar a Barcelona per dur a terme els seus estudis universitaris de medicina (1926- 1933), tal i com havien fet el seu pare i el seu avi patern anteriorment. Un cop va acabar la carrera a Barcelona es va doctorar a Madrid i finalment es va establir a Lleida per exercir de metge internista (1934-1935).

Introducció a la literatura

Durant aquest període, Màrius Torres va fer bones amistats, com ara Santiago Montserrat, que estudiava psiquiatria, i Jaume Elias, que estudiava pediatria, però rarament no va tenir cap mena de contacte amb els poetes ni escriptors de la seva generació. Malgrat aquest fet, Màrius era un home culte i atent, que quan disposava d’una estona d’oci no dubtava en passejar, anar al cinema i gaudir d’altres activitats culturals que oferia la ciutat comtal. D’aquesta manera i amb el pas del temps, va anar descobrint les seves habilitats per descriure tot allò que es trobava al seu voltant i així va començar a escriure la seva primera creació literària anomenada Primers poemes (1927-1929).

Quan es va establir a Lleida, Màrius Torres va col·laborar amb cròniques culturals, on va donar a conèixer la seva passió per la música i les seves idees polítiques en el setmanari La Jornada.

En aquest període que va exercir com a metge també va acabar altres obres que havia començat anteriorment, com ara: Música de cambra i altres poemes (1931-1934), narracions breus i fins i tot una farsa teatral anomenada Una fantasma com n’hi ha poques, presentada al premi Ignasi Iglesias.

Malaltia

Als vint-i-cinc anys va contraure una malaltia que afectava als pulmons i de la qual sabia que no se’n sortiria; la tuberculosi pulmonar. D’aquesta manera, el 18 de desembre de 1935 ingressà al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. A partir d’aquell dia, la vida de Màrius es mouria únicament entre el sanatori i el Mas Blanc, una masia que es trobava a prop del sanatori.

En el sanatori s’oferia l’oportunitat als pacients de gaudir d’aquelles activitats que més els agradessin, sempre i quan no perjudiquessin la seva salut. Per aquest motiu, el jove metge va dedicar gran part de la seva estada a llegir, a passejar i a tocar el piano.

Des d’un primer moment, Torres va ser conscient del que li succeïa però fins a l’any 1939 va estar llegint lectures de medicina entre d’altres de més filosòfiques i literàries. Entre les obres literàries destacava especialment la poesia, de diverses èpoques i llengües, però no va ser fins l’any 1942 que va posar música a les poesies i així unir dues de les coses que més li apassionaven.

Amistats en el sanatori

Cal dir que Màrius no es va limitar a llegir i a passejar sol pel sanatori fins al dia de la seva mort sinó que allà va trobar una gran ajuda per suportar la malaltia, aquesta era la amistat de Mercè i Esperança Figueras i Josep Saló, malalts com ell, juntament amb Maria Planas.

A principis de desembre de l’any 1936 Màrius Torres i Joan Sales es van conèixer gràcies a l’amistat més intima de Màrius, Mercè Figueras. Com a conseqüència de la malaltia, la relació entre el metge i Joan Sales va ser bàsicament epistolar. Tot i així, les opinions personals de Joan Sales tindran un gran pes en la poesia de Màrius Torres.

Cal dir també que durant aquest període Màrius va mantenir correspondència amb l’escriptor Carles Riba, cosa que va ser gairebé impossible a causa de la guerra civil.

Poesia dins del sanatori “un metge que fa poesia”

Durant el període que comprèn entre els anys 1936 i 1938 Torres es va considerar a si mateix com un metge que fa poesia. Tot i així la seva estança al sanatori no li va suposar un obstacle per enviar els seus poemes al premi Folguera , l’any 1937, sota el nom d’Invencions.

El fi de la guerra civil

Un cop va acabar la guerra civil espanyola l’any 1939 la relació amb el món exterior des del sanatori va canviar radicalment, oprimint així la llibertat d’aquells que s’intentaven comunicar amb l’exterior, com Màrius Torres.

Durant aquest període, el poeta es va sentir derrotat psicològicament ja que tots els principis ideològics, com la democràcia i el republicanisme, amb els que ell havia estat educat, anaven caient un rere l’altre en tots els països europeus. Però això no va ser l’únic fet que va provocar la tristesa del jove autor, sinó que també la seva família s’havia sentit amenaçada i s’havien hagut d’exiliar a França. Tot i així, un dels fets que va influenciar més a Màrius Torres va ser que el seu germà, Víctor, membre de les joventuts republicanes, anés a lluitar voluntàriament  a la guerra civil contra l’exèrcit franquista.

Última etapa al sanatori – Canvi en la poesia

A partir d’aquest seguit de fets i l’avenç de la tuberculosi, Torres va adoptar una nova actitud sobre si mateix i sobre la vida. D’aquesta manera, durant la seva última etapa al sanatori (1939-1942) va passar de considerar-se “Un metge que fa poesia” a “Aquesta cosa absurda: un poeta líric”.

Durant el període que comprèn entre 1939 i 1941 l’autor escriu una poesia íntima molt emocional i moral, de temàtica bàsicament religiosa i sobre la mort que l’assetja. També cal dir que invertirà molt temps a revisar la seva obra poètica. L’any 1940 es va poder dur a terme la difusió dels seus poemes entre alguns intel·lectuals catalans exiliats a França. Gràcies a la bona crítica del seu amic Carles Riba enviada a Joaquim Gili va fer que Torres se sentís útil i orgullós per la seva poesia.

Mort

El dia 12 de desembre de l’any 1942 la malaltia de Torres, ja agreujada, va acabar, d’aquesta manera, amb la seva vida al Sanatori Puig d’Olena a Sant Quirze de Safaja. Actualment, trobem la seva tomba en el cementiri municipal del poble.

Joan Sales va fer possible la primera publicació de Màrius Torres a l’exili mexicà. Malgrat això, l’obra de Màrius no arribaria a Catalunya fins deu anys després, com una conseqüència de la dictadura franquista, a la qual Espanya estava sotmesa.