Trets estilístics de l'autor

L’obra poètica de Màrius Torres està constituïda a partir de la constant indagació en la seva vida emocional i moral, el poeta escriu des de l’experiència com a persona i sobre tots aquells sentiments i pensaments que hi ha dins seu al llarg de la seva vida. Ell sempre ha cregut que la poesia és un mitjà expressiu de la personalitat; és a dir, fa servir la poesia per expressar-se i mostrar amb total sinceritat el que sent. D’aquesta manera, la poesia d’en Torres es podria definir amb una gran intensitat moral i gens superficial, ja que considera que allò que fem és allò que ens revela, per tant, tot el que transmeten els seus versos serà sempre veritat, des del seu interior cap al lector.

 


El poeta parteix de les seves vivències referents al dolor físic i moral i sobretot amb l’enfrontament amb la realitat de la seva malaltia. Cal dir que l’impacte de la crisi moral que sofreix a l’any 1936, l’any en què escriu Dolç àngel de la mort, origina un canvi en la seva poesia; provocant una poesia on hi predomina l’anàlisi intraindividual del poeta. El poeta escriu partint de les seves sensacions i conflictes personals que més endavant esdevindran el nucli de la seva obra poètica. Aquests poemes que indaguen en la seva pròpia vida emocional i moral correspondran als anys 1937 i 1938.

Entre els poemes centrats en el món dels sentiments, podríem dir que Màrius Torres expressa l’anhel d’acceptar el propi dolor de la seva malaltia i de fer front amb els obstacles que això suposa, com per exemple en els poemes Dolç àngel de la mort i Que sigui la meva ànima. D’altra banda, però, podem apreciar la intensitat sentimental orientada cap als sentiments amorosos, limitats per les circumstàncies en les quals es troben els protagonistes, però viscuts intensament per part dels dos. Un clar exemple d’aquesta gran intensitat sentimental plasmada en la seva poesia seria la sèrie de Cançons a Mahalta.

 


Per concloure amb els diferents tipus de sentiments que expressa Màrius en la seva poesia, estaria un tercer grup on a través dels poemes expressa sentiments de fatiga o lassitud (He dit al meu cor) i també d’eufòria (En el silenci obscur). Aquestes composicions poètiques presenten un to intimista i presenten elements del cicle de la vida, de la natura i de la música, com a objectius del món interior del poeta. El fet que la seva producció poètica fos realitzada en la soledat literària i lluny dels patrons i tendències de la societat, fa que els seus poemes siguin totalment introspectius i que proporcionin un goig espiritual i ens convidin a l’evocació total del poeta. Podríem dir que Màrius Torres plasma allò personal i intimista, deixant la seva empremta en cada poema.