Intensitat lírica i retòrica
La manera d’escriure que predomina en la poesia de Màrius Torres i que és considerada essencial per conèixer al poeta és la manera que utilitza per mostrar un gran lirisme i aplicar el poderós llenguatge dels sentits en forma d’imatges per mostrar-se més a si mateix.
El recurs retòric és fonamental, ja que utilitzant el recurs de l’analogia combinat amb aquesta estratègia de les imatges, pot aconseguir representar els pensaments interiors de l’ànima humana, com per exemple sentiments, interrogants, enfrontaments amb la realitat; fins a poder evocar somnis i elements del món exterior i empíric com pot ser l’aigua, la natura, la música...
Com ja sabem, Carles Riba és el poeta català que tendeix més a generalitzar l’experiència partint de l’experiència humana i interior. La poesia de l’autor s’apropa a aquesta idea, tot i que Torres despulla els seus sentiments i presenta l’experiència com a essència. Això fa que els seus poemes estiguin deslligats i apartats de la superficialitat i les realitats del moment, i fa que estiguin centrats en la indagació en la vida interior (Dolç àngel de la mort), afegint un toc personal, augmentant l’emotivitat, però sobretot triant bé les imatges i metàfores perquè això sigui possible.
La darrera carta que va escriure Màrius Torres a Carles Riba abans de morir, reflecteix la visió que tenia d’ell mateix i el tipus de poeta que es va anar formant al llarg dels set anys que va estar tancat al sanatori Puig d’Olena.
“Si volgués resumir què m’han portat aquests quatre anys darrers, us diria que, d’una banda, l’afermament de la meva vocació, la consciència que jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric”.