El Simbolisme i la seva relació amb la poesia de Màrius

Aquesta estètica simbolista va sorgir a França durant la darreria del segle XIX. Fonamentalment, contradiu l’essència de la realitat que havien remarcat alguns moviments anteriors com el realisme i el naturalisme. D’aquesta manera, podríem dir que el simbolisme és la recerca d’una veritat existencial on els simbolistes intentaven accedir a través de la imaginació, els somnis i sobretot l’espiritualitat.

Mitjançant la traducció d’aquest món, en el qual el seu pensament estava immers, el poeta plasmava la realitat sensible com ara els colors, els sons, les olors,... a través de l’art i dels símbols.

En alguns poemes de Torres podem resseguir aquest fenomen simbolista; com ara en els poemes En el silenci obscur..., Abendlied i Presència, entre d’altres.

Una altra característica del simbolisme que podríem dir que també influeix en la lírica de Torres és el discurs indirecte. Aquest fenomen s’observa quan a partir d’una imatge o un símbol obtenen un significat tant objectiu com subjectiu, el qual permet que l’autor en qüestió es pugui comunicar amb el lector. A partir del discurs indirecte, fa que el jove poeta també adopti una de les seves majors preocupacions, també relacionada amb aquest moviment, la confrontació de la mortalitat humana amb la força de supervivència.